Serpent Deforme

!00 cims, sortides, família, córrer, llegendes,,,, i 100 coses més

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
diumenge, 16 de març de 2014 16:24

Tres dies

Escrit per Ramon

Han de passar prop de tres dies, però, perquè les preocupacions de la ciutat sedentària vagin desprenent-se i es trobi en un estat òptim de contacte amb la natura.

#slow

 

Fotografia de http://pepmata.com/

 

L'article complet a la nova revista Vèrtex

divendres, 1 de novembre de 2013 19:01

Mongeta tendra amb patates

Escrit per Ramon

Mongeta tendra amb patates. Un plat en principi, amb una el.laboració no massa rococó, i malgrat això, se't fa molt difícil trobar-ne en condicions per aquests monts i serralades. Avui els astres han confabulat perquè en poguessis veure'n un davant la teva forquilla a Can Serrasolsas de Vidrà. En estat d'excitació. Has recuperat el teu estat zen habitual resseguint el riu Ges.

Track a Wikiloc

dilluns, 26 d'agost de 2013 06:33

La bellesa

Escrit per Ramon

La bellesa és l'absència de dolor.

Quan un rostre conserva un nivell de fluctuacions asimètriques netament inferior a la mitjana per l'absència de malformacions provocades per malalties com la malària-, despunten els vells principis de l'harmonia o la simetria, que el pensament dels humans sempre va identificar amb la bellesa.

 

Enllaç

dilluns, 26 d'agost de 2013 06:25

Si us plau

Escrit per Ramon

Normalment no reso, però si estàs allà dalt, si us plau, salva'm Superman!

diumenge, 30 de juny de 2013 17:49

Andrés Hurtado García, el nòmada colombià

Escrit per Ramon

En los países llamados avanzados el estrés del trabajo y de la civilización llevan a las gentes a buscar determinados espacios y momentos de descanso. Por ello, estas actividades tienen mucha aceptación individual. En los países no industrializados el estrés es menor, la cercanía a la naturaleza es mayor y por ello no se siente tan fuertemente la necesidad de salir a caminar. En muchos casos, en las sociedades avanzadas es el aburrimiento el que lleva a buscar la naturaleza, no el genuino amor a ésta.

Me duele que la búsqueda de la naturaleza se quiera llevar con excesiva comodidad, eliminando un porcentaje aceptable de riesgo y de incomodidades, porque si uno va a la naturaleza a gozar de todas las comodidades de la gran ciudad ¿a qué se va? Si uno elimina de la vida sensaciones como: calor, frío, miedo, ansiedad, hambre, sed, riesgo, etcétera, para quedarse solamente con las sensaciones placenteras, se está eliminando la mitad de las vivencias. Como dice Porfirio Barbajacob, un poeta muy importante de mi país: «Vivir es esforzarse». Debemos ir a la aventura aprovechando ciertos elementos del progreso y de la técnica, pero sin olvidar que es el contacto cercano y muchas veces elemental y austero con las fuentes secretas de la vida lo que nos acerca más certeramente a aquello que llamamos felicidad.

Via Desnivel

divendres, 17 de maig de 2013 15:44

Messi es un perro

Escrit per Ramon

Gran vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=nGmn0jMEcJw

" Yo vivía en Barcelona en los tiempos del hombre perro .... "

Hernán Casciari

dijous, 2 de maig de 2013 17:59

Sergi López

Escrit per Ramon

Sense el col.lectiu allò individual no té valor. Jo crec en la tribu.

I en l'esforç?

No. aquesta idea de que pots conseguir tot allò que et proposis em sembla banal i perillosa. Simplement has de ser tu i anar-te coneixent. La necessitat d'esforç i sofriment per aconseguir alguna cosa em sembla una idea molt masculina i estem necessitats de maneres femenines. S'ha de fluir.

 

La contra de La Vanguardia ( 02-05-13 )

diumenge, 28 d'abril de 2013 20:19

Muntanya i sobretaula

Escrit per Ramon

L'èxit a la muntanya és com el glamur que un cop de vent se l'emporta. Hem de ser capaços de focalitzar els esforços en aconseguir els objectius que ens hem proposat, exprimint al màxim els nostres recursos i no perdre mai de vista la finalitat de tots ells: reafirmar el que volem aconseguir i no canviar-los pel que creiem que poden voler els altres, perquè llavors estarem convertint una proposta de superació personal en una capitalització d'èxit compartit. En aquest punt entrarem en un perillós joc de gestionar la nostra autoestima a través de l'escala de valors genèrica i les conclusions sempre seran entre nefastes i lamentables, passant per patètiques.

La finalitat sempre ha de ser la mateixa i està relacionada amb l'èxit, entès com a satisfacció personal. Si concentrem els esforços en qualsevol altre sentiment, a curt termini, l'adrenalina serviràper falsejar la felicitat però, amitjà termini, la insatisfacció es tornarà a a poderar de nosaltres. No podem buscar a la muntanya el que la vida no es ha donat.La muntanya ha de servir per formar-se, créixer i aprendre, si la utilitzem per compensar, contrarestar o fugir, ens hem equivocat de lloc.

Diuen que la diferència entre l'èxit i el fracàs és provar-ho un cop més. L'èxit a la muntanya no és un resultat, sino ser conscients que podem tenir el privilegi de poder estar contínuamnet provant-ho. Quantes vegades hem sentir:"el més important és participar". desenganyem-nos, el que realment importa és aconseguir allò que ens hem proposat. La intel.ligència ja evitarà les comparacions absurdes i les justificacions malaltisses i farà que extraguem del resultat les conclusions i reflexions necessàries per continuar avançant.

Ferran Sarri ( 2013,13)

http://www.canjubany.com/noticies.asp?noticia=181

 

diumenge, 28 d'abril de 2013 15:00

Miquel Bauçà: Rebel.lia constant

Escrit per Ramon

Poètica:

Tinc moltes maneres d'expressar la meva rebel.lia. tinc quantitat de mitjans per manifestar el meu no consentiment, però el mitjà que ara tinc més contundent és la poesia…. La meva rebel.lia costant és una raó per seguir vivint…. cal estar en lluita contra el sopor i la rutina que ens infringeixen les coses quotidianes ….

http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/visor.php?acronim=aspc&tornar=&titol=Arxiu%20Sonor%20de%20Poesia&any=1961&acr_autor=bauc&tipus=colo/arxiu&foix_alfab=&pos=0

 

Amics, anit,

perdoneu aquesta petita excitació.

Us he de dir... que he decidit seguir vivint,

vestir-me com vosaltres, correctament,

amb corbata; i, com cal, traçar-me

uns plans dignes, per tota la vida, plens de sentit.

Amics, anit,

ara que encara els meus ulls poden veure

coses belles -gessamins, donzelles, libèl•lules-

i tantes d'altres coses -escenes casolanes,

familiars, escenes de violència-,

anit, doncs...

 

 

UNA BELLA HISTÒRIA

Miquel Bauçà (1962)

 

 

 

Abans d'entrar al paradís

m'espolso la pols grollera,

calculo bé els esglaons

i faig deu passes enrera.

 

 

Poemes

Miquel Bauçà (1973)

 

 

 

 

 

A partir d'ara tot és

qüestió de resistència.

 

 

NOTES I COMENTARIS

Miquel Bauçà (1975)

 

 

http://servitalplat.blogspot.com.es/2012/04/poesia-la-carta-xx-miquel-bauca.html

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-bauca

 

 

EMBRIAGUEU-VOS

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.
I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa,
pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran:  “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui”.

(Charles Baudelaire)

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/index.html

 

 

 

diumenge, 7 d'abril de 2013 21:46

Diuen que no queda res per explorar

Escrit per Ramon

Muntanyes

Diuen que no queda res per explorar
que tot ja ha estat escalat i fet.
Ho he escoltat repetit tantes vegades que estic cansat de tot això.
Trobo a faltar espais i núvols.

Cerco silencis i llunyanies.
I viatjo pel meu camí.
Per decidir sol. Per sorprendre'm
i cada pas és una descoberta.

Ayer, en entrega @PioletsDOr #courmayeur se proyectaba esta frase "Dicen que ya no queda nada por explorar…"

@desnivelados

 

Pàgina actual